Qui els hi hauria dit als meus avis, Josep i Ramona, que avui en dia el Can Vila que ells van començar el 1939, seguiria apujant la persiana cada dia? Un Can Vila renovat, però tant o més il.lusionat que aquell de fa més de 80 anys.

 Els negocis i els oficis, com tot, necessiten renovar-se, evolucionar i adaptar-se als nous temps, i és això el que amb els anys hem procurat fer.

Els meus avis, van saber transmetre la passió per aquest ofici al meu pare i al meu tiet Isidor. Al meu pare, en Ramon, la mili el va portar a Mallorca, on es va enamorar d'una jove mallorquina , la Isabel. En acabar la mili, va tornar cap a Catalunya amb la Isabel a una mà i amb la recepta de les millors ensaïmades a l'altra.

Malgrat ells ja no hi siguin, seguim preparant-les amb el mateix amor i amb la mateixa paciència que el meu pare va aprendre a elaborar-les a Mallorca. Aquestes ensaïmades són per mi un homenatge a les meves arrels; a la terra de la meva mare i a l'ofici del meu pare i dels meus avis.

 Vaig tenir la sort de créixer darrere el taulell, entre el caliu del forn i l'escalfor d'una família que em va ensenyar a estimar la nostra tradició particular. I segueixo així, al capdavant de Can Vila, tan il.lusionada com els joves Josep i Ramona ara fa més de 80 anys!